Woodstock



Destino: WOODSTOCK

Pel·lícula dirigida per Ang Lee.
Protagonista principal: Henry Goodman

Història particular del festival de musica del 1969 de Woodstock. Protagonitzada principalment per Elliot, un jove que torna a casa dels seus pares; després de que al poble del costat no deixessin fer el festival, els ‘’hippies’’ es traslladen al poble.
La família de Elliot acull als organitzadors del festival, el veí que posseeix la fàbrica de llet, deixa les seves terres per un mòdic preu perquè es pugui fer el festival.
El director enlloc de voler explicar com va anar el concert, es centra en com va sorgir la idea del festival i el que passa al voltant, no ensenyen en cap moment els cantants, només l’escenari.
Elliot passa de ser un noi controlat, que no arrisca, a descobrir per tres dies el que és ser hippie, els quals li donen una altra visió del món.
Al final l'Elliot decideix marxar del poble, quan el festival acaba.


-> Tràiler de la pel·lícula

http://www.destinowoodstock.es/

divendres, 27 de novembre del 2009

Tim Burton


http://www.urgente24.com/index.php?id=ver&tx_ttnews%5Btt_news%5D=132386&cHash=0c92224d19

Aqui diferents fotografies de dibuixos de Tim Burton

divendres, 20 de novembre del 2009

Poe






La idea principal del treball estava molt clara, però a mesura que vaig començar a fer proves, em vaig anar trobant amb imprevistos i la idea es va anar deformant lleugerament.
Dins l'estètica Poe m'he decantat per la cara obscura dels vampirs, però a la vegada no. M'he centrat en la immortalitat i el dolor.
Jugant nomès amb tres colors. El blanc, representant la puresa i inocència de la víctima. Negre, per donar color a la por, dolor, etc. I el vermell, en els llabis i el coll, representant la sang i la pasió.
La fotografia final està dividida en dos, jo sense poder pot respirar, quan la immortalitat està corrent per la meva sang, i jo cridant, pel dolor que sento.
La imatge representa moltes coses però les esencials són la por i el dolor.
Ha estat retocada amb photoshop, ajuntant dos fotografies i fent que una quedès més gran que l'altre, perquè es veies a simple vista quin era el sentiment que volia transmetre.


Aquí deixo diferents proves per aconseguir la imatge definitiva

dijous, 19 de novembre del 2009

dimecres, 18 de novembre del 2009

IMBRIC




Pep Duran. IMBRIC

'' L' art no pretèn donar respostes, sinó crear preguntes ''

dissabte, 31 d’octubre del 2009

les meves 10 (X)






Fotografia 10:

L'encuadrament no va ser calculat, i la fotografia va quedar torta.
La porta reflexa els diferents objectes i edificis que hi ha darrera la càmera.
Hi ha un pla frontal que es veu clarament i també un pla sencer. El camp de profunditat és poc, i la llum que hi ha és natural.

dijous, 15 d’octubre del 2009

les meves 10 (IX)







Fotografia 9:

L'encuadrament va estar pensat perquè el llistó de fusta creés una sensació de profunditat de camp major. Es va utilitzar un pla contrapicat, col·locant la càmera sobre el llistó, i també un pla conjunt.
Elllistó de fusta és l'unic que està desenfocat de la imatge.
La llum és natural.

les meves 10 (VIII)







Fotografia 8:

Aquesta fotografia en especial, atrau l'atenció, ja sigui pel seu pla contrapicat, però principalment pel pla detall, a l'hora de fer la fotografia es va desenfocar el principi i el final de les pedres, creant un efecte curiós.
La llum és natural, i la profunditat de camp es poca.
L'encuadrament va ser un qualsevol, podria haver estar un altre.

les meves 10 (VII)






Fotografia 7:

Amb una perspectiva conica, l'encuadrament d'aquest carrer crea una sensació de profunditat, la qual és certa perquè tenim molta profunditat de camp.
Es va utilitzar un pla general, on podem observa fins i tot el cel, i també un pla frontal.
La llum que hi ha és natural.

les meves 10 (VI)







Fotografia 6:

Aquesta fotografia té un encuadrament tort, i sense intenció, sencillament es volia aconseguir veure el conjunt de fustes damunt de les altres, i les seves sombres i textures.
Es va utilitzar un pla frontal i referint-se a la distància de la càmera, es va fer servir un primer pla, que no arriba a ser pla detall.
La profunditat de camp que notem, es la de les fustes, és a dir poca, i la llum és natural, la qual proporciona un tipus de ombres de les fustes.

les meves 10 (V)







Fotografia 5:

L'encuadrament va estar fet sense pensar-ho però si mirant capturar les parets, el sostre i la paret del fons. S'ha utilitzat un pla contrapicat, per poder visualitzar el sostre, i un pla mitjanament general, perquè ens podem fer una idea del que pot seguir desprès de la fotografia.
Hi ha una profunditat de camp considerable, i la llum prové de les finestres del fons, iluminant així lleugerament l'interior.

les meves 10 (IV)







Fotografia 4:

En aquesta fotografia es va utilitzar aquest encuadrament a gust del fotograf, el ventilador esta tallat a una mica més de la meitat i s'ha deixat tot el troç de paret per donar-li més llibertat a la fotografia.
S'ha utilitzatun pla contrapicat, i un pla americà de l'objecte.
La profunditat de camp és lleugera, i la llum és natural.

les meves 10 (III)








Fotografia 3:

L'encuadrament podria millorar treient els trossos desenfocats que són el fons, que també és el fora de camp de la fotografia. El punt de vista té una perspectiva cónica, amb un pla tres quarts i referit-se a la distància de la càmera es va utilitzar un pla detall on s'observa perfectament el rovell de la biga. Hi ha poca profunditat de camp, i la que hi ha és la propia biga.
La llum és natural, sense cap mena de peculiaritat.

les meves 10 (II)






Fotografia 2:

L'encuadrament va ser pensat per tal de que la porta fos el que resaltès més però que el fons no perdès importància, un joc entre el que hi ha abans i desprès d'una porta.
S'ha fet servir un pla tres quarts, i per altra banda, de distància s'ha utilitzat un pla mig, ja que la porta no es pot veure tota.
Relativament tenim bastanta profunditat de camp, i es nota més en aquest cas que el fons està molt més desenfocat que la porta.
Hi ha una llum natural que ilumina la part exterior de la porta i el fons, i diferents ombres a la part interior de la porta.

le meves 10 (I)






Fotografia 1:

Crec que l'enquadrament està aconseguit, tenim un punt de llum situat a la part superior centre-esquerre. S'ha fet servir un pla frontal, per tant el punt de vista és aquest, simplement l'objectiu de la camera es va ubicar dins del totxo, de manera paral·lel al terra. Referent al pla de distància s'ha utilitzat un primer pla, però si apropem la fotografia podem observar alguns detalls, llavors també podriem dir que hi ha un pla detall.
La profunditat de camp es poca, recordem que es de la mesura d'un totxo ( el fons que hi ha desprès d'aquest no es veu).
La llum és el principal atractiu, tenim un focus important i desprès les parets iluminades per aquest.

Som

dimecres, 7 d’octubre del 2009

posa'm-ho fàcil



T'empenyes a que em comporti,que posi seny, que pensi les coses avans de fer-les.
No m'ho demanis més.
El compromís no és amic meu, ja ho sabies, però tampoc m'ajudes a superar la meva fobia. Fem un pacte, jo segueixo la meva vida sense preocupacions i tu desapareixes d'ella. Posa'm-ho fàcil.
Si camino, queda't no caminis amb mi.
Si parlo, calla't. Deixa'm parlar.
No m'ho demanis més.




Units per la sang. Som foscor.Sense ànima.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

http://assets.myflashfetish.com/swf/mp3/mff-touch.swf" height="390" width="235" style="width:235px;height:390px">http://assets.myflashfetish.com/swf/mp3/mff-touch.swf" />
MusicPlaylist
http://mixpod.com">MySpace Music Playlist at



Ell era, atractiu, misterios, bohemi, obscur, fred, solitari, dominat... Ella era, dolça, inquieta, curiosa, inoscent, confusa, perduda, fàcil de dominar.






''Bien, lo que aquí se ha planteado es cuánto es lo bastante borracho. Y la respuesta es que depende de las células del cerebro.-¿Del cerebro?-Así es Harry. Con cada vaso de licor que tomas acabas con cientos de esas células. Pero eso no importa mucho porque tenemos millones. Primero mueren las de la tristeza, así que estás sonriente. Luego mueren las del silencio y todo lo dices en voz alta, aunque no haya ninguna razón, pero eso no importa... no importa, porque después mueren las de la estupidez y hablas con inteligencia. Y por último, las células de los recuerdos... esas son difíciles de matar... ''


-Flowklorikos-

dimecres, 30 de setembre del 2009

29.09.09



Avui no és un dia d'aquells que les paraules em surten per les orelles i directament acaben a les meves mans, les quals començen a escriure sense parar.

Però si que m'he quedat una estona pensant.

Cada dia agafo el mateix autobus, a les 7.30 del matí, quan la gent encara no és persona.

Només entrar-hi hi havia les mateixes persones de cada dia, el noi que va amb els cascos i baixa a la parada desprès de l'estació de trens. La dona que sempre seu sola, mirant com passen els cotxes i baixa al poligon. El conductor que els va observant a tots desde el mirall.

És curiós. A vegades només semblem màquines programades per fer cada dia el mateix de l'anterior. Crec que ens mereixem canviar aquest xip ( per dir-ho d'alguna manera).

Vull veure la dona que seu sola, sentada am el noi dels cascos i que els dos parlin de les seves inquietuds. Vull que el conductor enlloc de mirar-nos de reull per un mirall ratllat ens dediqui un somriure i un bon dia quan entrem.

Diferent, tu ja m'entens.





Le foulard noir. Je ne m'oublie pas de toi

dimarts, 29 de setembre del 2009

28.09.09


Ja està. Ho tinc practicament tot. Sembla que el món s'ha posat d'acord.


Una nit, por. Una habitació, jo sola. Vent, les cortines volen. Fred, vens? m'abrasses?

Una porta oberta, tu. Foscor, és el moment. Em deixo anar. Sense saber el perquè els teus llabis acaben acaronant el meu coll, i no sé si vull escapar-me o quedar-me.

Una força sobrehumana m'atrau. Em quedo. En un instant...

Cor accelerat, passió, tu, jo, llençols blancs, vermell, el mocador negre, sang.

Unir-me a tu és el millor que he fet en molt de temps.

M'agrada. Inmortal.


dilluns, 28 de setembre del 2009

27.09.09


Ahir, en poc menys d'un segon, ho vaig veure, ho vaig sentir. En un instant uns esborranys es van convertir en una imatge del tot clara.

La nit cau sobre el dia, una mirada tenebrosa, però a la vegada atractiva resalta entre la foscor.

Una força s'apodera de l'ànima, la qual escapa d'uns llabis vermellosos entreoberts.

Pell al descobert. El fred de la nit. El mocador negre.


Inspiració gràcies per haver entrat sense trucar un dissabte 26 de setembre a més de les onze de la nit.


diumenge, 27 de setembre del 2009

26.09.09





Tothom ja té alguna idea, però jo segueixo sense tenir-ho clar.

Quin escenari? Amb quins complements? Vaig del tot perduda, però sé que quan menys

m'ho esperi la inspiració em donarà un cop de mà.

De moment la meva llibreta està plena d'esborranys, de ratlles sense sentit, de textos sobre

la por, i ombres plenes de foscor. Però d'això es tracta no?


''...lo inimaginable, fantástico, oscuro, desconocido, terrorifico, lo que no nos atrevemos a ver, ni sentir, por miedo. Pero, ¿miedo porque? ¿Miedo a la muerte? ¿ Miedo a no vivir? ... o miedo a que nos guste? Puede que detrás de ese halo misterioso y sombrio se encuentre lo verdaderamente bueno, la verdad. ''


I aquí m'he quedat.


dissabte, 26 de setembre del 2009

 
MUSA DE SUBURBIOS - Wordpress Themes is proudly powered by WordPress and themed by Mukkamu Templates Novo Blogger